Una cita meua

La felicidad se alcanza cuando simplificamos el universo hasta cotas entendibles por nuesto intelecto.

Extraterrestre

Mire al meu voltant, em resulta estrany el que me rodeja, no puc respirar.

Molt de temps ha passat desde que hem va envair per primera vegada aquesta sensació. A dia de hui segueix estant a l'ordre del dia, limitant-me, asfixiant-me...

Ser diferent no es divertit, no es "guay", no m'agrada. Així es la major part del temps, encara que també hi ha moments bons. Quant te n'adones de que no perceps el món com els demés, que passes per alt moltes coses que la resta si veu, que els seus valors disten del teus... comprens que ets diferent. La visió que tinc del món es més universal, és major que la del "jo" mateix, que té la majoria, inclús major que la del "jo" i els meus amics i familiars. Passe per alt moltes coses que els demés si perceben, però també aprecie coses que la resta ignora o no sap valorar com cal. En quant als valors... d'això ja parlaré un altre dia...

Ser diferent em limita. No em sent a gust amb mi mateix quant estic rodejat de persones, imposibilitant-me la tasca de formar part d'un grup, de sentir-me integrat.

Ser diferent m'asfixia. Estic fart d'aquest món en el que pareix que l'únic que importa són el sexe i els diners, on l'egoisme arriba a cotes indecents, on els valors i la moral ja poc importen y on prima la llei del més fort.

Se m'està acabant l'aire. Qui sap fins quant m'aguantarà la pila, fins quant aguantaré donant-me corda...