viernes, 27 de noviembre de 2009

La fugacitat de la vida



Hui a les vuit i vint-i-cinc aproximadament he vist passar la meua vida per davant dels meus ulls. No ha sigut una visió agradable, no m'agradaria que siguera l'ultim que vegera abans d'anar-me'n a l'altre barri.

És interessant, però a l'hora desesperant, com les persones puguem desitjar dues coses totalment contraries al mateix temps... viure o morir, ser o no ser... El primer "desig" me'l dicta l'instint de supervivència que tant odie i admire per igual. El segon me'l dicten els raonaments "irracionals" que recorren la meua ment infestant-la com si fora un virus.

Aquesta nit segurament serà llarga y el més probable és que sols traure en clar dues coses. La primera es que cada vegada me fa menys gracia començar a treure el cotxe per l'autovia y la segon es que quant has estat a punt de morir se t'obri la gana. Però seguiré sense trobar resposta a molts interrogants... I si m'haguera passat? I si ara fora mort? L'importaria realment a algú? Jo crec que no...

domingo, 22 de noviembre de 2009

Vora l'abisme


Aquest cúmul d'idees i pensaments... es com si se'm partira el cap i se m'estripara l'ànima.

miércoles, 11 de noviembre de 2009

"Buenos dias princesa"


Hui ha sigut un bon dia dins del que ve sent normal en mi. No ha sigut diferent dels demés dies, no ha passat res especial, ha sigut un dia més, un rutinari matí de dimecres...

Des de fa temps que m'he n'he adonat que soc "presoner" de la meua ment. Pareix, que quant arribe a tocar fons, s'activa un sistema d'emergència que fa que tot me parega més simple, més divertit. Açò desemboca en un estat de "bogeria" que provoca que comence a fer l'idiota i a riurem de les meues pròpies estupideses. Sembla que en aquest procés de la meua ment tot torna al seu lloc, és com si el meu cervell s'engrassara a base d'endorfines...

Potser deuria d'activar aquest sistema manualment més sovint... no se... començar a beure, fer l'idiota un poc tots els dies, preocupar-me per mi mateix i per ningú més... En conclusió, el que fa la majoria dels "mortals". Però si fes això començaria a degradar-se la meua personalitat i acabaria perdent la meua essència, encara que al no fer-ho també estic "morint" poc a poc...

La proporció de dies bons al de dies mals no m'acaba de quadrar, no me convenç... Deuria d'activar aquest sistema? La veritat és que no ho se.

domingo, 8 de noviembre de 2009

Pensaments a l'atzar...


Ací teniu el meu epitafi, o millor dit, el del meus principis, ideologia, moral y passat... Tot açò que me ronda pel cap, sempre me du al mateix lloc, l'única eixida, la mort. I ja que no tinc el suficient valor per a llevar-me la vida, intentaré acabar de destruïr la meua ment:

"Som el que aquest món necessitava, però que no es mereixia."