Llum

Comence a vore la llum al final del túnel, i no estic parlant del que diuen que es veu quant mors... No es la primera vegada que la veig, però les vegades anteriors, quant he tirat a agafar-la, s'ha esfumat com si fora fum... Però aquesta vegada pareix que comença a prendre forma, a solidificar-se... Espere que aquesta vegada puga agafar-la i no soltar-la mai mes.

Gracies a tots aquells que m'ajudeu conscient o inconscientment, de veres.

Soletat

Me sent sol, de vegades inclús quant estic acompanyat. Pareix que sofrisc algun tipus d'enfermetat... tristesa crònica, que el meu cos no segrega suficients endorfines o que se jo... açò m'impedix fer vida normal, m'impedix ser feliç.

Sempre estic dispost a ajudar als demés, i l'únic que vull traure a canvi es companyia i amistat (tan egoista es això?) no solc negar-li res a ningú a no ser que veja que sols volen aprofitar-se'n de mi (a vegades encara que ho veja). Inclús estaria dispost a donar la vida (encara que en el meu cas aquest acte tal volta no tinguera molt de valor).

No vull la compassió de ningú, tan sols vull sentir-me acceptat tal com soc, sentir-me volgut... tal volta primer tindria que començar a acceptar-me i a voler-me a mi mateix... o tal volta no puga voler-me si no me sent volgut (sense comptar família)... Però siguem realistes, a ningú li apetix estar amb algú trist, aborrit i callat.

Life is complicated...

Error

Crec que ha sigut un error la creació d'aquest blog. Pareix que la gent te por d'alguna cosa i "deixa" de parlar-me al no saber com tratar-me, no els culpe, jo tampoc sabria. I jo al saber que lligen el meu blog tampoc se que dir... Cada cop me distancie més i més i caic en un pou del que no puc escapar. Tal volta siga aquesta l'ultima entrada que publique.