Me vaig tirar a llançar i ningú va poder fer res per evitar-ho. Jo era un xic treballador, estudiós, alegre, intel·ligent, divertit, generós e innocent... Ara sóc el que la societat sempre a volgut que fora, un inadaptat social que creu que no té futur; i estic al lloc on sempre a volgut que estiguera, un lloc obscur i apartat, creat per a que no puga fer mal a ningú.
Vaig caure en la seua trampa. Poc a poc vaig anar interioritzant totes eixes mentides, totes eixes ganivetades que anaven clavant-se en la meua autoestima degradant-la fins al seu estat actual. Cada volta més trist, més callat, més tímid, més reprimit, més insocial, més inbécil, més inútil. . . cada volta me senc més i més merda; i l'olor és tan intensa, tan repugnant, que'm dona arcades. L'unic que vull és desapareixer, deixar de sofrir, sentir-me en pau.
