Fa uns quants mesos m'era impossible mostrar qualsevol tipus d'afecte físic, i me sentia incòmode si en alguna ocasió en rebia. Per sort, he conegut a gent increible, interessant, amable i simpàtica que no te cap objecció en demostrar-te la seua estima i el seu afecte. Persones que et demostren amb els seus comentaris i converses que són obertes i que tenen el cap ben amoblat, i amb les que pots mostrar-te tal com ets sense por a ser rebutjat.
A dia de huí, gracies a aquestes persones, me senc còmode quan reb un abraç i sòc capaç de donar-los encara que encara (XD) me reprimisc un pòc per por a incomodar i perqué en el passat he sigut rebutjat al intentar consolar a un amic que plorava. Graciés a elles, cada dia m'estime un poc més, estime un poc més i me done permis per deixar que m'estimen. Perqué l'estima i l'afecte no poden fer mal a ningú, tot el contrari. He assimilat que és il·lògic fugir d'ells i que és més sensat utilitzar les energies escapant de l'odi i d'aquells que'l fomenten amb els seus prejudicis i moralitat de dubtosa certesa.
