Hui ha sigut un bon dia dins del que ve sent normal en mi. No ha sigut diferent dels demés dies, no ha passat res especial, ha sigut un dia més, un rutinari matí de dimecres...
Des de fa temps que m'he n'he adonat que soc "presoner" de la meua ment. Pareix, que quant arribe a tocar fons, s'activa un sistema d'emergència que fa que tot me parega més simple, més divertit. Açò desemboca en un estat de "bogeria" que provoca que comence a fer l'idiota i a riurem de les meues pròpies estupideses. Sembla que en aquest procés de la meua ment tot torna al seu lloc, és com si el meu cervell s'engrassara a base d'endorfines...
Potser deuria d'activar aquest sistema manualment més sovint... no se... començar a beure, fer l'idiota un poc tots els dies, preocupar-me per mi mateix i per ningú més... En conclusió, el que fa la majoria dels "mortals". Però si fes això començaria a degradar-se la meua personalitat i acabaria perdent la meua essència, encara que al no fer-ho també estic "morint" poc a poc...
La proporció de dies bons al de dies mals no m'acaba de quadrar, no me convenç... Deuria d'activar aquest sistema? La veritat és que no ho se.
1 comentario:
No sigues massa dur amb tu mateix, gaudix més, somriu més i no cal que perdes "l'essència". Pots ser feliç sent tu mateix. A voltes, l'escapisme és necessari. Però també ens hem d'enfrontar a nosaltres mateixos i als nostres problemes. És la meua opinió, no sé si contesta la teua pregunta.
T'envie una cançò de Joan Baez:
http://www.youtube.com/watch?v=R-DurWjXHbo
Be not too hard for life is short.
And nothing is given to man.
Be not too hard when he is sold or bought.
For he must manage as best he can.
Be not too hard when he blindly dies.
Fighting for things he does not own.
Be not too hard when he tells lies.
Or if his heart is sometimes like a stone.
Be not too hard for soon he'll die.
Often no wiser than he began.
Be not too hard for life is short.
And nothing is given to man.
And nothing is given to man.
Publicar un comentario