Fa uns quants mesos m'era impossible mostrar qualsevol tipus d'afecte físic, i me sentia incòmode si en alguna ocasió en rebia. Per sort, he conegut a gent increible, interessant, amable i simpàtica que no te cap objecció en demostrar-te la seua estima i el seu afecte. Persones que et demostren amb els seus comentaris i converses que són obertes i que tenen el cap ben amoblat, i amb les que pots mostrar-te tal com ets sense por a ser rebutjat.
A dia de huí, gracies a aquestes persones, me senc còmode quan reb un abraç i sòc capaç de donar-los encara que encara (XD) me reprimisc un pòc per por a incomodar i perqué en el passat he sigut rebutjat al intentar consolar a un amic que plorava. Graciés a elles, cada dia m'estime un poc més, estime un poc més i me done permis per deixar que m'estimen. Perqué l'estima i l'afecte no poden fer mal a ningú, tot el contrari. He assimilat que és il·lògic fugir d'ells i que és més sensat utilitzar les energies escapant de l'odi i d'aquells que'l fomenten amb els seus prejudicis i moralitat de dubtosa certesa.
Valore que la gent que me conega i amb la qual confie diga el que pensa de mi, ja siga bo o roí. Crec que és una bona forma per arribar a ser millor persona, ja que de vegades no ens adonem dels nostres pròpis defectes. Això sí, sempre passant per autocrítica les opinions vessades sobre la nostra persona... potser el defecte siga de qui opina.
Vaig encaminant la meua vida, no se encara on, però almenys ja he escollit una direcció. L'unic que sé, és que vull ser el més feliç possible, fer feliços als demés i intentar fer el menor mal possible. Però si he de passar per damunt de gent indesitjable (o non-grata) que vol fotre'm la vida i fer-me sentir mal, espere no dubtar en trepitjar-los si fòs necessari.
Me queda un llarg camí per recórrer (açò és sols el principi) i espere caminar-lo al vostre costat i amb el vostre suport. Conteu amb la meua ajuda per al que necessiteu, jo intentaré estar a l'aguait per si puc ajudar-vos en alguna cosa.
Sigues qui eres i dis el que sents, perqué a aquells que els molesta no importen, i a qui li importes no molesta.
4 comentarios:
Joder, no saps el que m'alegra llegir açò... pense que ja et toca ser feliç, m'agrada que hages canviat de punt de vista en quant a la vida en general i vulgues ser com de veritat eres.
Eres una gran persona i crec que la gent que no vulga aceptar-te tal i com eres s'ho perd... Ja saps que a mi em tens per al que vulgues i necessites :)
Una araçada molt molt forta!
Que gran eres Santos!! M'alerge molt de que tot et vaja molt bé!!
"vull ser el més feliç possible, fer feliç als demés i intentar fer el menor mal possible"
M'ha recordat molt a Amélie, fantàstica peli per cert... :)
M'agradaria saber què hi ha que fer per a no sentir-se sola en algun raconet del món. Les teves paraules em serveixen de consol i m'alegren perque vec que és possible eixir del gran forat negre, anomenat "solitud".
Devegades fa por mirar i vorer que si caus ningú està a i per agafar-te, fa por, tinc por.
Espere poder donar-te un abraç algun dia.
(Flor)
M'ha agradat molt el que has escrit en aquesta entrada, eres una gran persona i som molts els que gaudim amb la teua companyia. Segueix així, crec tens molt que dir!! :)
Publicar un comentario