lunes, 23 de mayo de 2011

#revolucióespanyola...

  Posar pedaços a una societat profundament podrida no és la solució. És com tallar les males herbes amb un ganivet; al cap del temps tornaran a creixer i tindrem el mateix problema de nou. Perqué no aprofitar aquesta indignació, aquest alçament del pòble, per pegar un salt qualitatiu que ataque directament les arrels podrides d'aquesta societat?

  La societat actual esta fonamentada en un sistema econòmic que no prèmia ni la solució dels problemes ni el benestar humà. Per exemple; a les asseguradores, les funeraries, la sanitat, fábriques de cotxes... no els interessa que els accidents de tràfic desapareguen, ja que es perdrien molts llocs de treball i una inmensa quantitat de diners per fer seguir moguent la ròda de l'economia. Tampoc li interessa a molta gent acabar amb el crim, les enfermetats, la guerra , la pobressa... El sistema econòmic busca obtindre beneficis a cualsevol cost, encara que siga sofriment humà.

  El capitalisme, com a conseqüència de les seues pròpies regles, té com a finalitat anar desplaçant la riquesa poc a poc en mans de cada vegada menys gent; es a dir, produír desigualtat. Arribarà un moment en el cual la població no disposarà dels diners necessaris per a comprar els productes que'l mercat li ofereix degut a aquesta acumulació de diners en mans de les grans companyies i la pèrdua del treball produïda per la mecanització de la industria. Evidentment, aquesta desigualtat té els seus efectes. La pobressa és la forma de violència més destructiva i és la causa de la mort de milers de mil·lions de persones, xifra molt superior a la produïda per totes les guerres realitzades al llarg de la història. També té com a conseqüència la majoria dels crims que es produeixen: robatòris, estafes, corrupció, violència, assessinats... La desigualtat produix inferioritat, i quan una persona es sent inferior, discriminà, apartada del sistema, sense recursos per subsistir... té més possibilitats de cabrejar-se amb els sistema (i amb raó) i de canalitzar aquesta frustració de forma destructiva.

  L'únic que fa el sistema amb aquestes persones es culpar-les amb el seu dit acusador negant la responsabilitat que té amb elles. La gent no naix racista, masclista, egoista, homòfoba ni assesseina; no està en la naturalesa humana, els crea la societat i la cultura en la que viuen. Però al sistema no li convé reconeixer la seua implicació, és més, li beneficia no fer-ho. Fer creure a la població que hi ha gent violenta per naturalesa li permitix atemorir-la per a que siga més manejable i al mateix temps crea la ilusió de que el sistema és necessari per a protegir-nos "d'ells". Si el govern invertira la inmensa quantitat de diners que gasta en justicia,  presó, pol·licia i exèrcit en erradicar la pobresa i fomentar l'educació dels menys afortunats el crim es reduiria dràsticament.

  La majoria de la gent ha oblidat que no treballa per obtindre diners sinò per satisfer les seues necessitats. I com satisfem eixes necessitats? Amb diners? No. Amb recursos. Aquesta pèrdua de valors té el seu origen en la manipulació dels mitjans de comunicació (sospitosament controlats pels capitalistes...) que ens inculquen desde xicotets que no hi ha cap altra manera de fer funcionar el món. Les empreses tenen la idea de que pòden creixer indefinidament, i això en un planeta finit i amb recursos limitats és una idea totalment absurda produida per l'adicció que provòca en alguns la riquesa i el poder. La majoria de la gent està tan acostumbrada a aquest sistema, el té tan incrustrat en el seu esquema de com funciona la societat, que inclús lluitaria per defendre'l. Tot aquell que s'opose al sistema sofrirà, per part del mateix sistema,  un bombardeig constant de publicitat desprestigiadora i serà titllat de terrorista.

  No s'enganyeu. Actualment, i de moment, disposem de la tecnologia i els recursos necessaris per satisfer les necessitats de tot el món i per resoldre la majoria dels problemes importants de forma eficient i sostenible. És el mateix sistema, que es resisteix a morir pels interesos d'uns pocs, el que impedix aquests canvis que beneficiarien a l'humanitat sencera. El capitalisme s'esta carregant el planeta i esgotant els seus recursos, és el sistema més malgastador dels que ha existit. A causa de la seua política de competivitat, les empreses es veuen obligades a reduïr costos en tots els procesos de la creació dels seus productes, ja siga personal, materials de menor qualitat... Açò, unit a la necessitat de crear productes amb "data de caducitat" per fomentar el seu creixemen infinit, provòca que continuament es tinguen que reposar eixos productes perque s'han espaiat o han quedat obsolets, cosa que ocasiona que es tinguen que utilitzar més recursos i energia en tornar-los a fer i milers de tones de desperdicis que contaminen el mèdi ambient. Si no fem res, prompte aplegarem a un punt sense tornada on tot estarà tan fet pols que ens resultarà impossible solucionar-ho.

  I com arreglem aquest merder si el mateix sistema ens esclavitza a causa del "deute"?  Primer: la societat ha d'assumir que té un problema de base: que'l sitema econòmic no és econòmic ni respectuós amb la natura ni amb el benestar social. Segón: el poble amb aquests nous coneixements ha d'alçar-se en contra del sistema capitalista i exigir al gobern la seua eliminació. Després, és on entra en joc la ciència, però la bona, aquella que es cenyeix al mètode científic. La ciència no entén de ideologies i careix d'ego. Amb ella, la tecnologia i els diners fòra de joc, ja no hi haurà qui ens detinga. Construirem una societat nova que impulse les fonts d'energia renovables, les quals estan a l'abast de tothom i no de cuatre gats. Un món més net, sense guerres, fam i crim; més igualitari i sostenible. Deixarem la guerra que teniem contra les máquines i la robotització i els rebrem amb els braços òberts, no com un mal inevitable, sinò com un bé que ens arrebatarà la feina repetitiva i pecaminosa, aquella que ens desmotiva, ens deprimeix i ens fà mandrosos. Desprovistos del treball, ens dedicarem a formar-nos en allò que més ens agrade, a relacionar-nos més i millor amb la gent i a autorrealitzar-nos.

  Utopia? Això mateix dirien els nostres avantpassats de la nostra actual societat... Prou de pintar la façana de colorins, encaminem la nostra indignació a fer torontollar els ciments d'aquest sistema corrupte i podrit. Encaminem les nostres veus a una vida més lliure i feliç.


P.D.: Per a més informació, vos recomane el visionat de la pel·licula Zeitgueist que podeu vore completament a youtube. Per a visionar els subtitols premeu el boto CC que es troba baix del video. http://www.youtube.com/watch?v=4Z9WVZddH9w

1 comentario:

Sandra Sancho dijo...

Bona reflexió! A per totes! Unim-nos a les places i fem canviar el sistema!