Hui han vingut a casa dos amics per anar a Xàtiva. Els he dit que no anava, que no tenia res que fer allí... M'han fet sentir mal al donar-los aquesta resposta, ja que havien vingut a buscar-me expressament. La veritat es un altra, encara que no dista molt del que jo els he dit. Es de veres que no tinc res a fer a Xàtiva, pero també és cert que mai m'ha agradat anar de compres. De xicotet odiava que ma mare es tirara hores mirant tendes per acabar, la majoria de vegades, no comprant-se res. Ara la cosa es distinta... no m'agrada anar de compres per que no em fa il·lusió pràcticament res. És més frustrant quant necessites roba i no t'agrada res, encara que ara, sistemàticament, ja em pille el primer que veig. Envege a la gent quant la veig comprar, no per allò que es compren, sinó per la expressió de satisfacció i felicitat que apareix a les seues cares... Si em fora tan fàcil ser feliç a mi...
Per desgracia a mi em fa falta alguna cosa més, cosa difícil en aquest món tan materialista en el que vivim.
1 comentario:
Comprar no hauría de ser un plaer, sino una necessitat, però clar... estem a un món consumista que ens ha fet que comprar siga bo.
P.D.: A mi tampoc m'agrada anar de compres! mai trobe el que m'agrada i la majoria de vegades després pense que no he fet una bona compra... per a mi es una necessitat gens divertida.
Publicar un comentario