Ací teniu el meu epitafi, o millor dit, el del meus principis, ideologia, moral y passat... Tot açò que me ronda pel cap, sempre me du al mateix lloc, l'única eixida, la mort. I ja que no tinc el suficient valor per a llevar-me la vida, intentaré acabar de destruïr la meua ment:
"Som el que aquest món necessitava, però que no es mereixia."
2 comentarios:
Ei, m'agradaria parlar amb tu. Gràcies per donar-me l'adreça del teu blog, vas ser molt valent.
Has de tirar endavant, és dur i cauràs moltes voltes, però si li poses voluntat acabaràs eixint. Com diuen els tòpics, la vida és dura i el món injust i hostil, però hi ha gent i moments pels que va molt la pena tirar endavant.
A més, tens l'avantatge que ets una persona molt bonica.
La muerte es una salida de covardes, aunque por muy valiente que seas aveces llegas a querela mucho; es dificil aguantar ya que no puedes evitar ese sufrimiento i esos pensamientos;
i si, parece que la unica salida que queda es destruirte la mente, pero hay que ser fuerte, e intentar tener la mente clara con objetivos y sueños, algo en lo que puedas entretenerte,
lo sé, no es tan facil, pero siempre queda esa esperanza, esa esperanza que por lo que mas quieras nunca has de perder
Publicar un comentario