Sobre Facebook de pago y otros rumores estúpidos

Este texto nació a consecuencia de un rumor que apareció en facebook y que la gente iba expandiendo en sus perfiles (tablones). El rumor decia así:

FACEBOOK acaba de publicar su precio de membresia. $ 9.99 por mes por servicios de Miembro de Oro, $ 6.99 por mes por los servicios Silver Member, $ 3.99 por mes por los servicios MIEMBRO DE BRONCE, GRATIS SI COPIA Y PEGA ESTE MENSAJE ANTES medianoche de hoy. Cuando abra la cuenta Mañana por la mañana se le solicitará INFORMACIÓN DE PAGO ... Ya es oficial esta incluso en las noticias. FACEBOOK comenzará a cargar debido a los cambios en Nuevo perfil. Si copia esta en la pared tu icono se volverá azul y Facebook será gratis para usted. POR FAVOR PASA ESTE MENSAJE SI NO ES SU CUENTA SERÁ ELIMINADO EN CASO DE NO PAGAR.

Aquí mi respuesta:

    Es increíble como la mayoría de gente se traga cualquier rumor. No me extraña que el mundo este en la situación actual visto la falta de criterio y la ignorancia generalizada que hay. Tenéis a vuestro alcance la mayor herramienta de información jamás creada. USADLA!! Que mi madre siguiera las cadenas de cartas que auguraban 10 años de mala suerte tenia perdón, pero me niego a aceptar que esto siga sucediendo. Así es como se perpetúan las supersticiones, los tabús, los estereotipos y los prejuicios, y es también la forma en que nacen nuevos. Buscad fuentes (varias a ser posibles), comparadlas, analizadlas, sometedlas a vuestra razón y criterio (uuff que pereza... diréis algunos ¬¬); y ya si eso os lo creéis y formáis vuestra propia opinión sobre ello.

    Alguien me dirá: Yo lo pego por si acaso que no me quiten el feisbuk. Claaaroo!! Facebook te va a dejar exento de pagos por copiar un mensaje en tu tablón. IGNORANTE!! Esto me recuerda a la religión... mucha gente solo cree en dios por si acaso, de ser cierto no acabar en el infiero a pesar de que no hay ni una sola evidencia de su existencia. No tengo pruebas de que no exista, pero si tuviera que aportar pruebas de todo aquello que "supuestamente" no existe para afirmar su inexistencia tendria que dar cabida a millones de posibilidades absurdas. Que alguien me aporte pruebas de la No existencia de un mono astronauta que vive en una cueva del séptimo satélite de Júpiter (por ejemplo). Que no tenéis? Pues oiga señora, voy a pasarme la vida adorando a ese mono, he oído que esta escribiendo un libro "supergUay" y que pronto lo mandará a la Tierra. Las pruebas las ha de aportar aquel que afirma la existencia de algo no aquel que la niega. Ala, ala!! Dejad de copiar estupideces en vuestro tablón y usad un poco mas las neuronas ya que esta vez ni siquiera hacia falta recurrir a fuentes, estaba cantado que era fake (si no sabes lo que significa "googlea" un poco hijo...).

    Estaba a punto de pedir perdón  por si alguien se había sentido  ofendido (tanto ignorantes que pegan estupideces en sus tablones como aquellos que creen en un señor que vive en las nubes) ¿¡ Pero que ****!? Hasta ahora nadie me ha pedido disculpas por enviarme  eventos al tuenti que eseguraban cambiar su interfaz si se seguian una serie de pasos.  Tampoco he escuchado a Benedicto XVI pedir perdón por encubrir miles de abusos sexuales a menores. Así que aportad pruebas de que me equivoco y entonces  pediré disculpas. Hasta entonces: ¡¡JO-DE-OS!!

#revolucióespanyola...

  Posar pedaços a una societat profundament podrida no és la solució. És com tallar les males herbes amb un ganivet; al cap del temps tornaran a creixer i tindrem el mateix problema de nou. Perqué no aprofitar aquesta indignació, aquest alçament del pòble, per pegar un salt qualitatiu que ataque directament les arrels podrides d'aquesta societat?

  La societat actual esta fonamentada en un sistema econòmic que no prèmia ni la solució dels problemes ni el benestar humà. Per exemple; a les asseguradores, les funeraries, la sanitat, fábriques de cotxes... no els interessa que els accidents de tràfic desapareguen, ja que es perdrien molts llocs de treball i una inmensa quantitat de diners per fer seguir moguent la ròda de l'economia. Tampoc li interessa a molta gent acabar amb el crim, les enfermetats, la guerra , la pobressa... El sistema econòmic busca obtindre beneficis a cualsevol cost, encara que siga sofriment humà.

Amistat i afecte

 

   Fa uns quants mesos m'era impossible mostrar qualsevol tipus d'afecte físic, i me sentia incòmode si en alguna ocasió en rebia. Per sort, he conegut a gent increible, interessant, amable i simpàtica que no te cap objecció en demostrar-te la seua estima i el seu afecte. Persones que et demostren amb els seus comentaris i converses que són obertes i que tenen el cap ben amoblat, i amb les que pots mostrar-te tal com ets sense por a ser rebutjat.

   A dia de huí, gracies a aquestes persones, me senc còmode quan reb un abraç i sòc capaç de donar-los encara que encara (XD) me reprimisc un pòc per por a incomodar i perqué en el passat he sigut rebutjat al intentar consolar a un amic que plorava. Graciés a elles, cada dia m'estime un poc més, estime un poc més i me done permis per deixar que m'estimen. Perqué l'estima i l'afecte no poden fer mal a ningú, tot el contrari. He assimilat que és il·lògic fugir d'ells i que és més sensat utilitzar les energies escapant de l'odi i d'aquells que'l fomenten amb els seus prejudicis i moralitat de dubtosa certesa.

  

Fracassat

 

   Me vaig tirar a llançar i ningú va poder fer res per evitar-ho. Jo era un xic treballador, estudiós, alegre, intel·ligent, divertit, generós e innocent... Ara sóc el que la societat sempre a volgut que fora, un inadaptat social que creu que no té futur; i estic al lloc on sempre a volgut que estiguera, un lloc obscur i apartat, creat per a que no puga fer mal a ningú.

Vaig caure en la seua trampa. Poc a poc vaig anar interioritzant totes eixes mentides, totes eixes ganivetades que anaven clavant-se en la meua autoestima degradant-la fins al seu estat actual. Cada volta més trist, més callat, més tímid, més reprimit, més insocial, més inbécil, més inútil. . . cada volta me senc més i més merda; i l'olor és tan intensa, tan repugnant, que'm dona arcades. L'unic que vull és desapareixer, deixar de sofrir, sentir-me en pau.

 

"Et Vullc"

Dues paraules que poden significar-ho tot o no dir absolutament res. Hui en dia la majoria de la gent les utilitza a la lleugera com si digueren hola o adeu, sense sentirles, sense importar-los si la persona a qui van dirigides se les agafara al peu de la lletra...

Normalment, quan algú sent de deveres l'amor, amaga la veritat en un raco per por a que s'acabe la seua relació, limitant-se a mantindre un vincul d'amistat e intentant fer tot el possible per que la persona estimada siga feliç, encara que es tinga que consumir en l'intent, encara que haja de deixar-la perque segueixca el seu propi camí.

Per tant aquesta entrada es quedara amagada aci, en aques petit raco de la xarxa tota sola, i desijant al mateix temps que la veja tot el món i que no la veja ningú.

Poesia inacabada

Caí de mi mundo etereo,

i me di de bruces con la realidad.

Ahora queda tan alto,

que creo que es imposible de alcanzar.

Sentint-me idiota, brut i utilitzat

Feia temps que no me sentia d'aquesta manera amb tanta intensitat. Hui man enganyat, utilitzat i jugat amb els meus sentiment sense cap tipus d'escrúpols. De vegades se'm creuen els cables i pense que tot el món es com jo, i de sobte, quant òbric els ulls i me n'adone que he sigut víctima de gent egoista i que sols pensa en si mateixa i en el seu benefici propi, comence a pensar en lo imbècil que he sigut i m'afone en un mar de pensaments... Entre ells esta el de si algun dia trobaré algú en qui confiar plenament, algú a qui no li calga una excusa per que vulga estar en mi, gent amb la que ajudar-se mútuament.

I una volta més, l'ilusió es desvaneix...

Tan espai que va arribar... i lo ràpit que s'ha esfumat...

Llum

Comence a vore la llum al final del túnel, i no estic parlant del que diuen que es veu quant mors... No es la primera vegada que la veig, però les vegades anteriors, quant he tirat a agafar-la, s'ha esfumat com si fora fum... Però aquesta vegada pareix que comença a prendre forma, a solidificar-se... Espere que aquesta vegada puga agafar-la i no soltar-la mai mes.

Gracies a tots aquells que m'ajudeu conscient o inconscientment, de veres.

Soletat

Me sent sol, de vegades inclús quant estic acompanyat. Pareix que sofrisc algun tipus d'enfermetat... tristesa crònica, que el meu cos no segrega suficients endorfines o que se jo... açò m'impedix fer vida normal, m'impedix ser feliç.

Sempre estic dispost a ajudar als demés, i l'únic que vull traure a canvi es companyia i amistat (tan egoista es això?) no solc negar-li res a ningú a no ser que veja que sols volen aprofitar-se'n de mi (a vegades encara que ho veja). Inclús estaria dispost a donar la vida (encara que en el meu cas aquest acte tal volta no tinguera molt de valor).

No vull la compassió de ningú, tan sols vull sentir-me acceptat tal com soc, sentir-me volgut... tal volta primer tindria que començar a acceptar-me i a voler-me a mi mateix... o tal volta no puga voler-me si no me sent volgut (sense comptar família)... Però siguem realistes, a ningú li apetix estar amb algú trist, aborrit i callat.

Life is complicated...