Sol ser comú en mi no desmentir cap suposició, per tant es de esperar que en aquest cas tinga dubtes sobre la veracitat d'aquesta possibilitat. Un no naix boig, el crea la gent que el rodeja y les vivències que viu. Si tireu la vista enrere, tal vegada es doneu compte de tot el que meu fet passar (que cadascú s'aplique el conte), de tot el que meu fet sofrir y de com em féieu sentir. Tal vegada així pugueu arribar a comprendre com me sent, encara que ningú que no haja patit una depressió pot arribar a entendre el mal que un es troba i les poques ganes de tirar endavant que tinc. Espere que ningú de vosaltres senta mai aquestes coses. Potser estiga boig... , però cregueu-me, no ha sigut elecció meua.
Hi ha un pas de la cordura a la locura.
1 comentario:
Cal mirar endavant, lluitar cada dia. És dur, però no et deixes caure. Encara que costa, al final donarà resultat i t'adonaràs que la vida és preciosa.
M'agrada ser diferent i poc a poc a la vida vas trobant gent diferent, interessant, que té inquietuds i que viu la vida a la seua manera. M'encanta la gent que lluita i que, malgrat totes les adversitats, continua. A Brasil vaig conéixer una dona que em va dir que l'alegria també havia de ser nostra, dels que lluitem i no només dels poderosos que fan el món ben inhumà per omplir-se les butxaques.
Publicar un comentario